11 Jun 2006

Portada de 'Viaje a Repsolandia'::: Disseny i maquetació de l'interior del llibre 'Viaje a Repsolandia'
::: Maquetació posterior del contigut

Autor: Marc Gavaldà

Per Marc Gavaldà. - El 8 juny 2004 va néixer la meva filla Aymara. Tant aquestes primeres tendres setmanes de paternitat novençana, com els mesos anteriors i posteriors al naixement em vaig plantejar seriosament el perquè de portar una nova vida al planeta. Quin planeta? Aquesta pilota mineral coberta d'una prima capa d'éssers vius i embolicada en una atmosfera en degradació. Milers de milions de ciutadans urbans circulant en actuacions per superfícies cobertes d'asfalt, terra estèril que mai més produirà menjar ni oxigen. Milions de tones de diòxid de carboni llançades diàriament al cel, acompanyades de metalls pesats, òxids nitrosos i compostos cancerígens. Un planeta, en definitiva, absorbit per una lògica letal del mercat, dependent en extrem al consum infinit de combustibles fòssils.

Però vaig tractar d'explicar al meu nadó les parts boniques de l'assumpte. Li vaig mostrar els cirerers sacsejant les seves fulles platejades, l'olor que desprenen les tomaqueres quan les regues en les caloroses tardes d'estiu o el cant d'alguns dels ocells que conviuen a la finca okupada on vivim col · lectivament autogestionant la nostra energia i aliment.

Tot i això, de poc serveix tancar-se en una bombolla si l'exterior mor arrossegat per la lògica destructiva de perseguir guanys tant sí, empenyent el planeta a un ecocidi. M'hauria agradat que la meva filla ensenyés als meus néts la graciosa postura del jucumari, l'ós bandera de les selves del peu de muntanya andino. O que aprengués a fer anar el tacu o morter de fusta que usen els yurakarés per moldre la iuca en els rius del Chapare. Però els seus hàbitats es degraden per la presència d'unes petrolieres que penetraran a la selva fins a treure l'últim barril.

Sense anar més lluny, voldria que la meva filla encreuament un dia la vall del riu Llobregat i encara vegi alguna figuera, algun campet de carxofes, o un pagès recollint canyes per redreçar les seves albergínies. Tot està sent arrasat per superfícies d'asfalt i ciment, autovies i polígons industrials.

. Per un moment, ens vam adonar que la satisfactòria tranquil · litat del camperol no ens garanteix que els especuladors borsaris vagin cada matí a les seves oficines famolencs de divises. Que el sistema necessita ingerir més recursos, cremar més combustibles i atropellar més poblacions per satisfer a un consumidor cada dia més atrapat a la petrodependència.

Calia deixar l'horta en guaret i pujar a un avió que ens carregaria la nostra motxilla ecològica de les emissions de CO2 de tot un any. Però la determinació estava presa. Recorrent milers de quilòmetres durant dotze any per caminar pels recòndits llocs on Repsol treu el negre combustible. Per conèixer a les persones afectades i que no tenen veu pública perquè les cortines publicitàries impedeixen deixar veure el que amaga la marca. Per transcendir, en definitiva, la posició passiva del consumidor i interactuar amb l'afectat dels nostres consums quotidians. Repsolandia, un país que no existeix en els mapes però sí en la terra, ens estava esperant.

Octubre de 2004 el vam passar a les Illes Canàries. Iniciem una gira de presentació transatlàntica del llibre La Recolonització. Repsol a Amèrica Llatina: invasió i resistències.

Recorrem quatre illes coneixent el germen de la naixent campanya ciutadana "Canàries diu no a Repsol".

Al novembre de 2005, volem a l'Argentina. Imprimim la segona edició del llibre i recorrem el país de cap a cap. A través de les presentacions coneixem i compartim amb moviments urbans i rurals que s'oposen a les activitats del que els gauchos consideren la principal vampira de la seva economia. A la Patagònia, els maputxes ens obren les portes del seu Puelmapu, allà on la resistència no és retòrica sinó vital, en un paisatge hostil ple de pous petroliers.

L'abril de 2005, arribem a Bolívia. Aymara aprèn a caminar entre bloquejos i marxes per la nacionalització dels hidrocarburs. Som a la segona Guerra del Gas. Al caire de l'abisme nacional, hi ha un recanvi de presidents i les petroleres guanyen temps. Repsol inicia el contraatac. Comencen les amenaces petrolieres per enjudiciar el país. Però un esdeveniment inesperat reverteix les banquetes d'un hipotètic judici: Repsol crema a dos pescadors en una llacuna propera al Pou Surubí D. A Cochabamba s'inicia una campanya per obrir un procés penal contra Repsol-YPF per homicidi.

Els mapes són prims traços de tinta en un paper. Sobre el terreny, la realitat és diferent. Un grapat de dòlars i un contracte signat en una època corrupta atorguen a les transnacionals petrolieres un poder insospitat. Acompáñenme a Repsolandia, un país governat per un difús entramat d'especuladors amb oficines a Madrid i Nova York.


Valorar aquest article
(0 vots)
Darrera modificació el Dilluns, 11 Juny 2012 14:42
(H)elena Olcina

Cree conceptes visuals, utilitzant les últimes tecnologíes, per comunicar idees que inspiren, informen o captiven els consumidors. Treballe totes les branques del disseny (imatge corporativa, editorial, packaging, web, etc).

Lloc Web: www.hgrafic.com

Hola... estàs a hgrafic.com

Disseny web,  gràfic, editorial i un poc de fotografia

Un poquet sobre mi...

logohCree conceptes visuals, utilitzant les últimes tecnologíes, per comunicar idees que inspiren, informen o captiven els consumidors. Treballe totes les branques del disseny (imatge corporativa, editorial, packaging, web, etc).

Contacta

Les nostres dades, per si necessita un pressupost per qualsevol dels serveis citats al web i per d'altres relacionats amb el disseny gràfic. Segur que tenim la solució que està buscant!

  • Correu-e
    Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
  • Telèfon
    +34 617 517 966
  • Localització
    València