01 febrer 2007

::: Disseny de portada i interior del llibre Reflexes
::: Maquetació posterior del contigut

Capítol 1

Obrí els ulls amb la sensació de que alguna cosa no anava del tot bé. Neguitós, intuint el desastre, tractà d’enfocar l’hora del despertador  que romania cap per amunt en terra. Tardà un parell de minuts més en treure’s les lleganyes dels ulls i acostar-se el rellotge a la cara. “Merda!”. L’havia apagat en somnis i arribava tard a classe. “No pot ser que cada dia em passe el mateix” remugà, “avui em gitaré més d’hora”. S’alçà del llit d’un bot i mentre arreplegava la roba de terra pensà en les raons per les quals anit havia a anat a dormir tan tard. La raó principal encara dormia. Amb la precipitada fugida del llit li havia quedat l’esquena a l’aire, i el seu cos pujava i baixava amb respiració tranquil·la. Ni el soroll del despertador ni els seus rondinaments havien aconseguit despertar-la.
Malgrat que l’herència materna l’havia condemnat a tirar-se a sobre les culpes de tot allò negatiu que passava a la seua vida, aquest matí faria una excepció. Apartà les coses sense cap delicadesa, fent tot el soroll possible. Volia fer-la partícep del patiment que li suposava fer tard, tot per la seua culpa.
Mentre la reguitzell de “nopotser” es succeïa, R buscà la carpeta amb els apunts de la classe anterior. El fet de trobar-la amagada sota una muntanya de roba d’ella no ajudà a millorar el seu estat d’ànim.
Feu una pila amb totes les coses que necessitava, es posà la carpeta sota el braç i fent equilibris perquè res no caiguera, intentà obrir la porta. Però aquesta, com tot aquell matí, se li resistí. Girà el pom i estirà. Res. Estirà del pom amb més força. La porta, immutable. Sacsejà el pom amb violència. Ni un mil·límetre. R arrugà el front, la paciència començava a esgotar-se-li. Fiançà la pila de roba amb la pereta, apretà la mà sobre el pom i canalitzà tota la seua ràbia contra la porta inamovible. Aquesta vegada la porta s’obrí. Mentre queia,  R se’n adonà que potser no havia fet un bon càlcul, però ja era massa tard. La pila eixí disparada i provocà una pluja de roba per tota la cambra i ell i la carpeta provocaren un sorollós i dolorós cop en terra.
Des del llit N, finalment desperta, mirava l’escena amb els ulls molt oberts. “Estàs bé?” preguntà amb un mig somriure. R, en terra, nu i amb un calcetí al cap grunyí un “perfectament” que provocà un gran esclat de riure. No es podia sentir més patètic.

Valorar aquest article
(0 vots)
Darrera modificació el Dilluns, 11 Juny 2012 17:20
(H)elena Olcina

Cree conceptes visuals, utilitzant les últimes tecnologíes, per comunicar idees que inspiren, informen o captiven els consumidors. Treballe totes les branques del disseny (imatge corporativa, editorial, packaging, web, etc).

Lloc Web: www.hgrafic.com

Hola... estàs a hgrafic.com

Disseny web,  gràfic, editorial i un poc de fotografia

Un poquet sobre mi...

logohCree conceptes visuals, utilitzant les últimes tecnologíes, per comunicar idees que inspiren, informen o captiven els consumidors. Treballe totes les branques del disseny (imatge corporativa, editorial, packaging, web, etc).

Contacta

Les nostres dades, per si necessita un pressupost per qualsevol dels serveis citats al web i per d'altres relacionats amb el disseny gràfic. Segur que tenim la solució que està buscant!

  • Correu-e
    Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
  • Telèfon
    +34 617 517 966
  • Localització
    València